dijous, 9 de gener de 2014

Diari d'un jove maniàtic

Diari d'un jove maniàtic, d'Aidann MacFarlane i Ann McPherson, edicions Bromera

Tracta d'un noi de 14 anys que té un munt de manies i que ens les explica en forma de diari: parla dels grans que li surten a la cara, de les relacions amb els companys i companyes de classe, dels seus professors, de les discussions dels seus pares, del despertar sexual, de les aficions, etc.



Aquest llibre parla dels temes que interessen els joves d'una manera directa, sense amagar-se res i amb el llenguatge que ells i elles fan servir. Es llegeix molt bé. Jo me'l vaig empassar en una sola tarda perquè necessitava textos que parlessin dels problemes i inquietuds dels alumnes d'aquesta edat i la veritat és que fa ser tota una sorpresa. Ja l'havia llegit fa temps però aquesta vegada l'he trobat més bo encara. 

El recomano especialment als nois de segon cicle de l'ESO perquè trobaran respostes a la majoria de les qüestions relacionades amb la seva edat que els passen pel cap i que de vegades els fa vergonya de plantejar als companys o fins i tot als propis pares. 
Us incloc un fragment perquè en feu un tast:

Dissabte, 12 de gener

            Això de la hipocondria comença a preocupar-me. Ahir, a l’hora de dinar, vaig entrar d’amagat a la biblioteca de l’institut i vaig baixar el diccionari d’un prestatge quan, en això, entrà el bo de quatre-ulls, l’Slogs, l’estudiós de l’institut, que volia saber quina paraula estava consultant.
            Jo no volia que s’adonés que tinc una malaltia espantosa... podria ser contagiosa i tots em fugirien. Vaig buscar «EROGEN» en comptes d’«hipocondria». Quatre-ulls insistí que sabia què volia dir, però es va posar de color de rosa darrere de les seves ulleres de cristall de cul de got quan jo ho vaig llegir en veu alta (en benefici dels maniàtics sexuals analfabets present i per l’efecte que li faria a la senyoreta Bellows, la seixantona professora de música que estava mig adormida damunt d’una partitura:

            «Àrees del cos que produeixen excitació sexual, com ara els mugrons, els lòbuls de l’orella, i la part interior de les cuixes».

            Avui he ajudat el pare a reparar el cotxe. Tant de bo tinguéssim un Golf GTI com el pare del Sam, en lloc del nostre munt de rovell, de desena mà, anomenat furgoneta Ford Escort!; però és millor que tenir una coent furgoneta Volvo com la del pare del Randy Jo.
            El Sam va venir a berenar i va deixar caure gotes de melmelada del seu bunyol per tot el sofà del tresillo nou. Va haver de treure-les a llepades, amb pèls de la gata i tot.
            La Susie és una emprenyadora quan el Sam està per aquí –sempre tractant de parlar-li i de presumir. Tracta, fins i tot, d’intervenir en les converses sobre futbol i bicicletes, com si ho sabés tot sobre aquestes coses. Ella solia odiar els meus amics, però ara, de sobte, els està sempre a sobre –serà allò que els llibres diuen «PUBERTAT»? No podria conformar-se amb les nenes? No em ve de gust una germana lesbiana, però, com ens afectarà això al Sam i a mi?
            Discussió amb la mare per la televisió. He perdut la discussió, com és habitual. Les mateixes coses de sempre –la tele et perjudica els ulls, te’ls enrogeix, et produeix mal de cap, et fa violent, et converteix en un maníac sexual (jo li vaig dir que ja ho era, però això no va servir de molt) –. No parava: que si no em deixa dormir prou, que veig porqueries, i, en qualsevol cas, que ja havia vist el partit de futbol del programa El partit del dia. Cap ajuda per part de la Susie, perquè era futbol, encara que, n’estic segur, ella m’hauria ajudat més si el Sam encara hagués passat per casa. Tampoc cap ajuda per part del pare, perquè el seu equip havia perdut –punyeter traïdor. 

Què us ha semblat? És bo, oi? Doncs tot el llibre és així.

També hi ha una versió del diari per a noies que es diu "Diari d'una jove maniàtica", dels mateixos autors, igualment recomanable.
No us el perdeu!

Albert Vilanova, professor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada