La noia de les taronges, de Jostein Gaarder, editorial Empúries (en català) i Siruela (en castellà)
Aquesta novel·la breu de Jostein Gaarder ens explica i ens presenta
diverses històries d’amor. Georg, un noi de quinze anys, llegeix amb atenció i
emoció una carta que li va escriure el seu pare, ara fa onze anys, just abans
de morir. En aquesta carta el pare de Georg li explica la bonica història
d’amor amb la noia de les taronges, li demostra tot l’amor que sent per ell
–aquest fill que no podrà veure créixer- i li parla del desig de conèixer les
meravelles que aquest món ens regala –des de la immensitat de l’univers a la
bellesa d’una flor, dels espectaculars salts d’esquí a l’increïble mecanisme
dels éssers vius.
A la recta final de la carta, el pare planteja a Georg una pregunta molt
important sobre el sentit de la vida. La consciència que la nostra vida és
limitada, que un dia o altre s’acabarà, ens fa pensar sobre quin sentit li
donem a la nostra vida i de com la volem aprofitar. Georg, després de donar-hi
unes quantes voltes, ens fa saber la seva resposta. Però, de fet, el que ens
demana és que cadascun de nosaltres pensi la seva pròpia resposta a la pregunta
sobre el sentit de la vida.
L’autor d’aquest llibre, Jostein Gaarder, va fer durant onze anys de
professor de filosofia en un institut de noruega i això es nota molt en les
seves obres.
No us han entrat unes ganes molt fortes de saber com el pare de Georg va
conèixer la noia de les taronges? No teniu curiositat per saber per què la misteriosa i bonica noia
sempre anava carregada amb una bossa ben plena de taronges?
Joan Heras, professor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada