Arcàdia

Arcàdia, de Tom Stoppard, Edicions Proa, col·lecció TNC número 63

Arcàdia és un dels millors textos teatrals de final del segle XX, i l’obra mestra de Tom Stoppard. L’obra oscil·la entre l’ordre i el caos, la raó i la intuïció, la matemàtica i la poesia amb grans dosis d’humor i de misteri.

La trama es divideix en dos temps. Al començament del segle XIX, un arquitecte paisatgístic vol renovar els jardins de Sidley Park, massa neoclàssics per al gust de l’època. En aquesta primera part es troben diversos personatges, que s’enamoren, es desitgen, i fan descobriments insòlits. Entre aquests personatges, hi trobem Lord Byron, un jove poeta. Aquest poeta continuarà present a l’altre temps de l’acció que transcorre al tombant del segle XX.

Es tracta d’una comèdia complexa, plena de teories i de trames secundàries que el lector ha de resseguir com un detectiu.

Departament de Matemàtiques

El teorema del loro, de Denis Guedj, editorial Anagrama



La història comença en un vell mercat de París, on Max, un noi de dotze anys, salva un lloro malferit, a qui porta a casa, on viu amb la seva atípica família al barri parisenc de Montmartre. El cap de la família és M. Ruche, un intel•lectual de vuitanta-quatre anys. Un matí en Ruche rep com a llegat d’un amic seu la millor biblioteca matemàtica que pogués existir. Això i dos sospitoses cartes escrites per aquest amic seran suficients perquè la família sencera es vegi immersa en la investigació de les aportacions teòriques de matemàtics cèlebres.

Departament de Matemàtiques

El dimoni dels nombres

El dimoni dels nombres, de Hans Magnus Enzensberger, ediciones Siruela 



A en Robert, com a moltes altres persones, no li agraden les Matemàtiques, perquè no les acaba d’entendre. Però una nit somia amb un dimoniet que pretén iniciar-lo en la ciència dels nombres. Naturalment, en Robert pensa que és un altre dels seus freqüents malsons, però en realitat és el començament d’un recorregut nou i apassionat a  través del món de les Matemàtiques.

Departament de Matemàtiques

En Coolman i jo: Tots a cobert!

En Coolman i jo: Tots a cobert!, de Rüdiger Bertram, edicions Bromera

En Kai i en Coolman se'n van una setmana a Londres a un viatge d'estudis. Arriben a un vell poble molt trist on veuen un cartell que posa: "50 milles Londres". Als seus tres amics els van posar junts en una casa on només menjaven pastís de carn, però un dia en Kai va esbrinar que era menjar per a gats. A aquella casa només els feien treballar i normalment estaven cansats. En Kai sempre li digué a la seva mare que estava tot bé per no preocupar-la. Se’n van a Londres. Quan hi arriben en Kai i en Coolman hauran d'investigar un impostor, cosa que per a en Coolman és una ximpleria.

Aquests llibres d'en Coolman són molt graciosos. Us els recomano.

Francis Chuqui, alumne

Del número 0 al 99

Del número 0 al 99, de Claudi Alsina, editorial Graó


Els mots ens permeten escriure bells contes. Els nombres ens possibiliten fer comptes clars. Malauradament no hi ha gaires contes sobre els comptes.
En aquest llibre es presenten 100 narracions molt breus on, d’una manera o d’una altra, els nombres del 0 al 99 són protagonistes d’una aventura imaginativa, d’una llegenda històrica, o d’una situació real xocant.

Departament de Matemàtiques

L'assassinat del professor de matemàtiques

L'assassinat del professor de matemàtiques, de Jordi Sierra i Fabra, editorial Barcanova



En Flip no sap què fer perquè tres dels seus alumnes s’adonin que les matemàtiques són com un joc. Per això, i perquè no vol suspendre’ls, els proposa que resolguin en grup tot un seguit de problemes.
Un bon dia en Flip és assassinat i mor davant mateix dels nois. Per poder descobrir i capturar l’assassí del seu professor, els tres amics han de resoldre un seguit d’enigmes, jocs d’enginy, problemes i pistes que els conduiran de dret al culpable.

Departament de Matemàtiques

El Tío Petros y la Conjetura de Goldbach

El Tío Petros y la Conjetura de Goldbach, d'Apóstolos Doxiadis, ediciones Zeta






Sense vida social i familiar, l'oncle Petros té dues aficions: la jardineria i els escacs. Un dia, per casualitat, el seu nebot descobreix que Petros va ser un nen prodigi de les matemàtiques i un eminent investigador d'aquesta disciplina en universitats alemanyes i britàniques. El lector descobrirà que durant anys Petros Papachristos va dedicar la seva vida a resoldre la conjectura de Goldbach, un problema en aparença senzill però que durant dos segles ningú ha pogut resoldre.


Departament de Matemàtiques

Las pasiones de Émilie

Las pasiones de Émilie, d'Élisabeth Badinter i Jacqueline Duhème, Nivola libros y ediciones, S.L.



A Émilie de Breteuil, marquesa de Châtelet, el que realment li agradava era actuar i cantar com si fos una actriu. Però alhora somiava competir pel que fa amb coneixements amb els savis de la seva època. Va ser una dona lliure i apassionada que va formar amb Voltaire una de les parelles més famoses de tots els temps.

Departament de Matemàtiques

La filla de Galileu

La filla de Galileu, de David Sobel, edicions 62



Aquesta obra és una biografia diferent sobre l’home que Albert Einstein va qualificar com “el pare de la ciència moderna”. La filla de Galileu ofereix una nova visió de la personalitat i l’obra d’aquesta figura mítica a partir de les nombroses cartes que una de les seves filles va escriure al seu pare.

Departament de Matemàtiques

Ernesto, el aprendiz de matemago

Ernesto, el aprendiz de matemago, de José Muñoz Santonja, editorial Nivola Libros y Ediciones, S.L.



El protagonista d’aquest llibre és un noi a qui no agraden gaire les matemàtiques. Un dia va al circ i descobreix la màgia, però es tracta d’una màgia molt especial basada en les matemàtiques i en les propietats dels números. El mag Minler (anagrama de Merlín) li ensenya a endevinar números, jocs de cartes i trucs visuals. Al final aquest noi descobreix que les matemàtiques no són tan complicades i que, fins i tot, tenen el seu encant.

Departament de Matemàtiques

Mientras escribo

Mientras escribo, de Stephen King, editorial Debolsillo

Havia pensat escriure alguna altra recomanació, pensant sobretot en els lectors adolescents que s'estan començant a aficionar a la lectura a l'institut, o bé que ja fa temps que llegeixen i busquen novetats i títols suggerits per altres persones a qui els agrada llegir. 
Finalment, però, he triat un llibre que no és cap novel·la, sinó un conjunt de reflexions sobre el fet d'escriure. El seu autor és Stephen King, molt conegut entre els aficionats a la literatura i el cine de terror. A mi aquest autor sempre m'ha agradat molt. Trobo que aconsegueix plenament el principal objectiu dels seus escrits: fer passar por, molta por.
Entre les seves obres més conegudes us recomanaria "Cujo" (sobre un gos molt especial), "Cementiri d'animals" (un dels llibres que m'han fet patir més), "La resplendor" (sens dubte el millor dels seus llibres, i també una gran pel·lícula), "Carrie" (un dels primers i més coneguts), "It" (molt llarg i terrorític), "El passadís de la mort" (molt intrigant, escrit per lliuraments) o "El llindar de la nit" (conjunt de contes de terror molt efectius).



"Mientras escribo" (lamentablement no hi ha edició en català), però, és una altra cosa. Aquest és un llibre molt sincer i molt senzill, fàcil d'entendre, que respon plenament al títol. Molt recomanable per als qui us agrada escriure o voleu provar-ho, el llibre comença fent un recorregut pels records personals de l'autor relacionats amb la lectura i l'escriptura, mentre que després hi trobareu tot un seguit de recomanacions i suggeriments molt útils. Val la pena fixar-s'hi una mica. Us en transcric unes quantes:  
· "Si quieres ser escritor, lo primero es hacer dos cosas: leer mucho y escribir mucho. No conozco ninguna manera de saltárselas. No he visto ningún atajo".
· "No leo para estudiar el oficio, sino por gusto".
· "A menudo los libros malos contienen más lecciones que los buenos".
· "Leyendo prosa mala es como se aprende de manera más clara a evitar ciertas cosas".
· "La buena literatura enseña al aprendiz cuestiones de estilo, agilidad narrativa, estructura argumental, elaboración de personajes verosímiles y sinceridad creativa".

Albert Vilanova, professor

Crónica de una muerte anunciada

Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez, editorial Debolsillo

Com el seu nom indica, el llibre és una crònica de com es produeix una mort anunciada "a bombo y platillo" pels seus assassins. Una mort per compensar una deshonra en un petit poble de clima tropical. El llibre comença pel final, el primer capítol ens narra el final del llibre. És una barreja de crònica periodística i novel·la policíaca i està basada en un fet real. El millor del llibre és la manera de narrar la història (ja que el final ja se sap) i les deduccions sobre les relacions socials que es produeixen en una comunitat petita.

Aquest és el llibre que em va despertar la passió per llegir, va ser un dels llibres de lectura de castellà a l'institut quan jo tenia 14 anys, el mateix any que es va publicar. Conèixer el final de la història pot semblar (i ho és) estrany però fa que es pugui gaudir de la manera com es narra, del que l'autor diu i de com ho diu.

Sempre ocuparà un lloc important en la meva ment!

El recomano a partir dels 14 anys, és a dir, a partir de 3r d'ESO

Rosa M. López, professora

To kill a Mockingbird

To kill a Mockingbird (Matar un rossinyol/Matar a un ruiseñor)

Edicions: Vintage Books, Longman (anglès); Edicions 62, Labutxaca (català); Ediciones B, Bolsillo Zeta, Zeta (castellà), etc.

Aquesta novel·la descriu uns moments molt intensos en la vida de Scout Finch, una nena que viu en el Sud profund d’Estats Units a començaments de la dècada dels anys 30 del s. XX, i que és la narradora de la història. Viu amb el seu germà, que és una mica més gran, Jem Finch, el seu pare, l’advocat Atticus Finch, i una senyora negra que els cuida quan no van a l’escola, Calpurnia. Els nens viuen sense massa preocupacions: obsessionant-se amb la figura gairebé llegendària de Boo Radley, un veí del qual especulen tota mena de coses terrorífiques i que viu tancat a casa, jugant a l’estiu amb el seu veí Charles Baker Harris, etc. La seva pacífica existència es veu afectada per un dels casos en què participa el seu pare: defensa un home negre acusat d’haver violat una dona blanca. Aquest cas serveix per retratar la segregació de les persones negres a Estats Units i les injustícies a les quals estaven sotmesos. També retrata la pobresa entre algunes de les persones blanques després de la gran Depressio de l’any 1929 i com buscaven persones que estiguessin pitjors que ells per abusar-ne. Però, sobretot, veiem el despertar d’una nena a una realitat més crua. 



La novel·la, malgrat la seriositat d’alguns dels temes tractats, és sumament fresca i té moments molt còmics, perquè a través de la veu innocent de la narradora, la nena, veiem amb ironia el món dels adults que l’envolten.
És una novel·la excel·lent: una història molt ben travada, sensible, amb humor, ironia, i que reuneix en el seu argument les millors i pitjors qualitats dels éssers humans. Molt recomanable tant per a joves lectors com per a adults. També se n’ha fet una excel·lent adaptació cinematogràfica, però recomanaria llegir primer el llibre, que encara és més satisfactori.

Núria Juhera, visitant

Perdona si te llamo amor

Perdona si te llamo amor, de Federico Moccia, editorial Planeta Internacional

Alex, un publicista de éxito de casi cuarenta años, cuando menos se lo espera, una mañana, yendo al trabajo en coche, se encuentra en un cruce con Niki, que va al instituto en moto. La inocente alegría y la gran sabiduría de Niki echa por tierra las viejas verdades de Alex, sus costumbres e incluso la tristeza de haber sido abandonado por su novia. 
Pese a la ternura y la confianza en su amor y su amante, la promesa de una felicidad asegurada y el simple hecho de que Niki le ha enseñado a reír como nunca antes lo había hecho, Alex vuelve a su vida con su antigua pareja. Mientras, Niki estudia para los exámenes finales y cumple los dieciocho esperando en secreto a Alex. En su corazón sigue soñando. En su sueño, Alex encuentra el valor para, por primera vez en su vida, aceptar y creer en el amor verdadero.♥



Es un libro muy bonito

Johanna Quezada, alumna

El secret de Meritxell

El secret de Meritxell, de Vicent Enric Belda, editorial Bromera, col·lecció El Micalet Galàctic

La història va d'una noia. La seva mare va marxar quan ella era una nena petita, mentre el seu pare era al desert perquè és arqueòleg i buscava la ciutat dels gats.
Però el pare fa una promesa a una deessa del desert i li diu que dintre de cent trenta llunes ella el visitarà perquè li doni les seves riqueses. 
Llavors la filla es converteix en un gat i la nena s'adona que el seu amic gat és una persona humana.



Aquest llibre és una mica avorrit però també és una mica interessant cap al final.

Laura Daniela Silva, alumna

Escala del gat, 13

Escala del gat, 13, de Renate Harens-Kramer, editorial Cruïlla

Aquest llibre tracta d'una noia anomenada Pat.
La Pat viu en una casa d'acollida perquè els seus pares la tractaven molt malament, la golpejaven, la insultaven i feien el mateix amb els seus germans.
Ja fan uns anys que s'ha separat dels seus pares i dels seus germans. Les primeres setmanes ho va passar malament, deia que trobava a faltar els seus pares i també els seus germans, fins i tot es va escapar un parell de vegades.
Ara ella estudia i ha conegut la Clíona, una companya de classe. Elles dues s'han fet amigues i sempre s'ho passen molt bé.




A mi m' ha agradat molt aquest llibre!

Lizzette Molina, alumna

Naruto 15

Naruto 15, de  Masashi Kishimoto

En Gaara es transforma en una criatura horrible davant d'en Sasuke!!
En Sasuke intenta contraatacar amb coratge tot fent servir el "chidori", la seva tècnica secreta, però el poder del segell malèfic l'acaba doblegant!!
En Naruto i la Sakura arriben finalment per salvar en Sasuke, però la metamorfosi d'en Gaara continua sense parar!! 





M'ha agradat molt.

Jhmmy Cruz, alumne

Diario de Greg

Diario de Greg, de Jeff Kiney, editorial Molino (en castellà) i grup 62 (en català)

Trata sobre un muchacho, no muy alto que le compra su madre un diario para escribir sus memorias. Greg empieza a ir al instituto y allí no se sentía a gusto porque se tenía que cruzar con niños de una gran altura y más fuertes. Greg tenía un amigo que no es que le gustara mucho pero no había otro. Se llamaba Rowley y era un chico un poco tonto, por así decirlo.

Es uno de los libros que sinceramente me ha gustado, es cómico, muy ilustrado. De nota le pondría un 10 sin duda.

Ismael Molina, alumne

Divergent

Divergent, de Veronica Loth, editorial Estrella Polar (en català) i Molino (en castellà)

La societat de Chicago, després de molts anys en guerra, ha decidit separar-se en cinc faccions diferents: Honestedat, Abnegació, Intrepidesa, Amistat i Erudició. Els nens pertanyen a la facció en què neixen fins als setze anys; a aquesta edat, poden decidir si canviar de facció o quedar-se. La Beatrice, nascuda a Abnegació, té dues opcions: continuar sent una abnegada, com els seus pares, o canviar de facció, el que comporta oblidar tot el seu passat. El que no sap és que té un secret que la posa en perill: és divergent. Amb això en ment, descobrirà la veritat de la societat que l'envolta. A part de tot això, viurà la seva primera història d'amor amb en Quatre. 

"Divergent" és un llibre llarg i gruixut, el que fa que a simple vista no es vulgui llegir. Tot i així, té una història molt ben desenvolupada i interessant, que t'enganxa des del primer moment. El fet de conèixer la història d'una noia que viu en una distòpia fa pensar en les diferències entre aquesta i la nostra societat. Ens ajuda a fer-nos la següent pregunta: algun dia arribarem a viure igual que la Beatrice, havent d'escollir entre ser nosaltres mateixos o haver de separar-nos de tot allò que estimem?

Com ja he dit, és un llibre molt interessant i fàcil de llegir. A més, té la seva dosi justa d'aventures, d'amor i de misteris, sense que s'arribi a fer pesat. Recomano la seva lectura principalment als adolescents d'entre 13 i 17 anys, principalment perquè són edats en què els lectors es poden identificar amb la protagonista. No obstant això, els adults també gaudiran de la narració.

Adrián Casares, exalumne

La noia de les taronges

La noia de les taronges, de Jostein Gaarder, editorial Empúries (en català) i Siruela (en castellà)

Aquesta novel·la breu de Jostein Gaarder ens explica i ens presenta diverses històries d’amor. Georg, un noi de quinze anys, llegeix amb atenció i emoció una carta que li va escriure el seu pare, ara fa onze anys, just abans de morir. En aquesta carta el pare de Georg li explica la bonica història d’amor amb la noia de les taronges, li demostra tot l’amor que sent per ell –aquest fill que no podrà veure créixer- i li parla del desig de conèixer les meravelles que aquest món ens regala –des de la immensitat de l’univers a la bellesa d’una flor, dels espectaculars salts d’esquí a l’increïble mecanisme dels éssers vius.

  A la recta final de la carta, el pare planteja a Georg una pregunta molt important sobre el sentit de la vida. La consciència que la nostra vida és limitada, que un dia o altre s’acabarà, ens fa pensar sobre quin sentit li donem a la nostra vida i de com la volem aprofitar. Georg, després de donar-hi unes quantes voltes, ens fa saber la seva resposta. Però, de fet, el que ens demana és que cadascun de nosaltres pensi la seva pròpia resposta a la pregunta sobre el sentit de la vida.

  L’autor d’aquest llibre, Jostein Gaarder, va fer durant onze anys de professor de filosofia en un institut de noruega i això es nota molt en les seves obres.

  No us han entrat unes ganes molt fortes de saber com el pare de Georg va conèixer la noia de les taronges? No teniu curiositat per saber per què la misteriosa i bonica noia sempre anava carregada amb una bossa ben plena de taronges?

Joan Heras, professor