Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez, editorial Debolsillo
Com el seu nom indica, el llibre és una crònica de com es produeix una mort anunciada "a bombo y platillo" pels seus assassins. Una mort per compensar una deshonra en un petit poble de clima tropical. El llibre comença pel final, el primer capítol ens narra el final del llibre. És una barreja de crònica periodística i novel·la policíaca i està basada en un fet real. El millor del llibre és la manera de narrar la història (ja que el final ja se sap) i les deduccions sobre les relacions socials que es produeixen en una comunitat petita.
Aquest és el llibre que em va despertar la passió per llegir, va ser un dels llibres de lectura de castellà a l'institut quan jo tenia 14 anys, el mateix any que es va publicar. Conèixer el final de la història pot semblar (i ho és) estrany però fa que es pugui gaudir de la manera com es narra, del que l'autor diu i de com ho diu.
Sempre ocuparà un lloc important en la meva ment!
El recomano a partir dels 14 anys, és a dir, a partir de 3r d'ESO
Rosa M. López, professora
Fa molts anys, a 2n d BUP, la profesora de castellà un dia ens va fer llegir "El ahogado más hermoso del mundo", un conte d'aquest autor. Em va encantar. A partir d'aleshores diria que vaig llegir tot el que havia fet. Em van agradar sobretot els trs primers llibres de contes: "Ojos de perro azul", "Los funerales de la mamá Grande" y "La increíble historia de la cándida Eréndida y su abuela desalmada".
ResponElimina