El gos dels Baskerville, d'Arthur Conan Doyle. Editorial Bromera i d'altres.
Tercera novel·la d'Arthur Conan Doyle publicada el 1901, quan ja era un escriptor famós i estimat pel seu públic fidel. En aquesta ocasió el detectiu Sherlock Holmes s'ha d'enfrontar a un cas paranormal. El ric terratinent sir Charles Baskerville és trobat mort al parc de casa seva. La gent del poble atribueix la mort a la maledicció que pesa sobre els Baskerville i a un gos demoníac que ronda de nit per la contrada. Henry, l'únic hereu de la família Baskerville, té por de ser la pròxima víctima.
L'atractiu del gènere de detectius consisteix a assistir pas a pas a la resolució d'un enigma. El detectiu sol fer la feina que no ha sabut fer la policia.
Curiosíssim personatge, Sherlock Holmes. De costums endreçades, metòdic però un pèl excèntric, calculador però imprevisible. Entre les seves aficions, toca bé el violí, coneix al detall tota mena de verins, practica la boxa... Viu entregat a la seva feina: resoldre els casos més difícils: assassinats, robatoris, extorsions, falsificacions... I en aquesta ocasió se les ha d'heure amb una maledicció demoníaca que fa posar els pèls de punta.
Si encara no heu llegit res d'aquest escriptor, us recomano les seves històries curtes publicades abans d'El gos dels Baskerville.
Salvi Pardàs, exprofessor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada